QUERELLADOR, [QUERELADOR] s.

Aquell que es plany en justícia.

V. querellant.

"... en axi que la meytat de aquell doble haja lo querelador e l altra meytat lo Bisbe e Nos qui en fer aquesta justitia ab lo dit Bisbe serem estats."
Constitucions de Catalunya XXI, lib. X, tit. VIII, § VII